divendres, 4 de setembre del 2015

El nen de la guerra


T’aguanto un moment la mirada
a través de la pantalla
i quedem en silenci i és un silenci de tots.
T’estalvies el crit contingut en la imatge
i un segon foreda el temps que separa 
l’aquí i el lluny.
Fan aigües els canals de comunicació
i encara sura, qui sap com, buscant brutícia
una antena per a cada malparit del món.
Quan ja localitzen terra
per treure-te-la de sota els peus, de nou,
ens troben immergits en l’instant
en què t’abraço en un mar d’enlloc.