El camí de les lletres

Article publicat a la revista Viu Tarragona de setembre-octubre de 2013

De rutes literàries potser se'n podria organitzar una a cada poble on hi hagués hagut un escriptor amb certa voluntat autobiogràfica, si algú es volgués encarregar d'organitzar-la. Les obres Camins de França (1934) i La farsa i la quimera (1936), de Joan Puig i Ferreter, centren la ruta que l'Escola de Lletres de Tarragona ara ha organitzat en col·laboració amb l'Ajuntament de La Selva del Camp i donant forma a la nova associació Camins de Lletres. A mig camí entre l'autobiografia i la ficció, les dues obres que centren la ruta serveixen per apropar als selvatans d'avui allò que l'autor va deixar escrit basant-se en els qui un dia els van precedir. És també una excusa per "fer bullir l'olla" d'una activitat cultural que és sempre imparable. Per força ha de ser així la feina d'entitats com l'Escola de Lletres, amb onze anys d'història, que ha dut a terme la seva tasca en diferents espais, mirant de fer llaços amb altres entitats de Tarragona, i també fent front a una precarietat econòmica que nota especialment el món de la cultura. L'Escola es va establir al carrer Sant Llorenç, a la Sala Maria Aurèlia Capmany, que va haver de deixar, i ara es mantenen les classes a la Llibreria de la Rambla, a Òmnium Cultural del Tarragonès, i, darrerament, també a El Seminari i a la Cooperativa Obrera Tarraconense, on hi té el despatx que li fa de seu.

Un moment de la ruta (Camins de Lletres)

Adrià Targa Ramos i Jordi Vinyals Ferré, que van ser alumnes de l'Escola de Lletres i ara en són professors, van al capdavant d'aquesta ruta intercanviant fragments de l'obra d'un Joan Puig i Ferreté que se'n va anar cap a França però que no ha deixat de ser qui va deixar escrit el nom de "moixerins" per als seus convilatans: "La Moixera és quelcom a part de Catalunya. A  part del món". (La farsa i la quimera). El grup de persones assistents a la ruta, potser una trentena en cadascuna de les dues primeres edicions, surten del Castell del Paborde, pel carrer estret, pel convent de Sant Rafel (Sant Gabriel en els seus textos), on hi havia les col·legiales que despertaven la il·lusió d'una vida més elevada, i per la casa nadiua d'un petit Ferreté sense pare. Finalment, el carrer Major, on des d'un balcó al jove el cridava una passió incontenible, i el campanar de l'església, balcó del domini moixerí, on llegeixen un darrer text que comença així. "Moria la tarda, que havia estat un sospir, damunt del poble d'A..., arraulit a la falda d'una muntanya esventrada. [...]" (El cercle màgic, 1929). Després de les primeres sessions de la ruta, el 22 i el 29 d'agost, es pot fer la ruta cada últim diumenge de mes, a 2/4 de 12 del migdia,  sortint del castell.

A Tarragona, l'Escola de Lletres, amb 7 professors i una vuitantena d'alumnes aquest curs, organitza tallers d'escriptura setmanals, dirigits a persones d'edats i interessos literaris diversos i participa en actes organitzats per l'Ajuntament, com Tàrraco Viva, l'Estiu jove o la Tardor Literària, i els Tallers Oberts dels Artistes de la Part Alta tarragonina.