diumenge, 24 de març de 2013

Joaquim Chancho. Pintat al Pla


Fotografia: Fiona Morrison © Joaquim Chancho www.joaquimchancho.com

El diari El Punt Avui del 22 de febrer publicava un reportatge sobre les exposicions del pintor Joaquim Chancho (Riudoms, 1943) que es poden veure fins el 7 d'abril a Valls, Tarragona i Riudoms. Al diari, les lletres d'un destacat anunciaven “Estudi al Pla. Chancho viu i treballa entre Barcelona i El Pla de Santa Maria. L’any 1992 va construir el seu estudi en aquesta població de l’Alt Camp, enmig d’un paratge agrícola solitari, on continua pintant.” Probablement al Pla ben poca gent l’ha vist pel carrer. El pintor, que és catedràtic per la Universitat de Barcelona, amb una trajectòria de vora cinquanta anys, ha exposat arreu dels Països Catalans, a Espanya,  a altres països europeus, a Estats Units, a Mèxic i a Corea en mostres individuals i col·lectives i té obres en museus d’arreu de l’Estat, a Amsterdam i a Miami. Assumpta Rosés, una crítica d'art resident a Tarragona que acaba de publicar el llibre Joaquim Chancho. Desplaçaments de la pintura, el considera “un dels més prestigiosos autors vius de la pintura catalana".

En una de les parets de la mostra del Museu de Valls, paraules tretes de la boca de Chancho volen donar pistes sobre aquest entramat de colors que és Pintat al Pla: “La meva pintura no vol representar res en concret, cap objecte, cap cosa, més ben dit, vol prescindir d’imatges visuals significatives, malgrat que la relació entre el signe i el significat sigui indissoluble.” Els quadres són petites finestres, algunes amb balcó i tot, al costat dels impulsos més primitius del pintor, que ens hi fa passar amb una sobrietat única i neta. De prop, les pinzellades que de la quadrícula s’han escampat ni voluntàriament ni per descuit, estan perfectament emmarcades en el seu espai, han nascut per ser el traç d’un artista que té clar el que forma part i el que no forma part de la seva veu.

Pintura 668, 2004. Oli sobre tela. 264x380cm
Segur que Chancho en algun moment ha tingut a la seva retina l’entorn de La Capona, alguna cabana de pedra seca deu haver copsat, si ha donat un volt pel terme del Pla. Però diuen que no és dels que s’entreté a barrejar colors en una paleta, ni a fer esbossos a part, que va per feina. Així que, si en algun moment ha trobat significatiu aquest paratge de l’Alt Camp, cal esperar que aquest passi per la seva ment en el moment de plasmació sobre la tela o sobre el paper. El que és més segur que el pintor hagi transportat aquí és la manera de connectar amb el present, amb el vianant que veu el quadre i que diria que és acabat de pintar. Això mateix el fa connectar amb el llenguatge també universal de la poesia, amb un temps i un espai compartits que són l’ara i l’aquí.

L’exposició que ofereix Chancho al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, que vol ser un homenatge a les diferents col·leccions que hi ha a Tarragona de les seves obres, agrupa treballs elaborats des dels anys 70, amb un camp representatiu més ampli, amb diversitat de suports i tècniques. En tots els casos, des dels més quadriculats fins aquells en els quals les corbes donen el sentit d’infinitud al quadre, les diferents capes de pintura a l'oli se sobreposen sense tapar del tot les de sota, els colors que tacaven la tela o el paper per primera vegada resisteixen i s’escapen pels quatre costats. El que s’hi veu literalment, és només el procés de treball de l’autor que s’entesta a no fer res massa tangible. El que ha volgut atrapar, doncs, entre aquestes xarxes de colors que també fan encreuar la vista de l’espectador, es podria escolar quadre rere quadre fins a l’infinit. Qualsevol cronista es podria preguntar si no ha sigut molt pretensiós provar de descriure-ho.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada