Una mosca se t’ha
vingut a posar
sobre la galta
rosada. Ara pateixo
per la
fragilitat de la teva pell,
aparentment poc avesada a cap cos
que li sigui
extern. La vetlla em deixa marques
de fins cordills
d’escapçar el brut que és tan cert.
Quin teixit
deus recuperar de la carn
dels qui t’han
fet, si la carn ho vol saber
mentre embasta
els fills per lligar-se a l’empelt.
No portes res nou
entre els dits a mig fer,
vol curt d’insecte,
incertesa regalada
que creix per
a l’infant. Què diu el bressoleig
de la
simetria entre l'ara i l'abans?
Faràs cabdell -potser
amb un cap enfilat
del que eren
ells i del que tu vas ser-
per a la crida de la carn que reneix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada